pany

m
Oficis manuals

A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals

© Fototeca.cat

Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.

En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells (o llisquets) i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau. L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau (clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada) o pel moviment de les guardes (clau de figura), dels pius (clau de serreta, tant la plana com l’estriada) o de les gorges (clau de gorges). En alguns panys, com els de les portes metàl·liques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells, un a cada extrem de la porta i a cada costat del pany.

En altres, anomenats panys de cop, el pestell té un extrem esbiaixat que s’introdueix en el tancador per simple pressió, empès per una molla que en manté l’extrem fora de la caixa, i la clau només és necessària per a obrir-los des de fora, mentre que de dins estant hom pot obrir-los estirant el pestell.

El panys de cop i clau tenen, a més, un segon pestell que hom pot accionar, de dins i de fora estant, amb la mateixa clau. Els panys elèctrics tenen un mecanisme dins el tancador, accionat per un electroimant, que allibera el pestell en prémer un botó connectat amb un circuit elèctric. La clau pot ésser substituïda per un dispositiu de combinació que, generalment mitjançant un joc de mòsses i sortints, trava el pestell, el qual només pot obrir la persona que coneix la combinació, és a dir, les lletres o les xifres i l’ordre en què han d’ésser accionades.