Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
trepant
Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem dona pas a l’…
arquet
Arquet
© fototeca.cat
Oficis manuals
Instrument emprat des de temps prehistòrics per a foradar fusta, os o pedra, i també, possiblement, per a fer foc.
L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid inicialment un tros de branca d’arbre entre els extrems del qual era tesada una corda L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un moviment rectilini de vaivé en un pla…
collferro
Oficis manuals
Eix de ferro que travessa la mola; un dels extrems acaba en una maneta i recolza damunt el banc.
cuixera
Oficis manuals
Cadascuna de les barres laterals dels llits, dels suports de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc.
boga
Oficis manuals
Argolla de ferro amb dos pius, que, manegada a l’arbre del mall d’una farga, li servia d’eix de gir.
rodet
Oficis manuals
Rodeta dentada de metall que, disposada a l’extrem d’un mànec, amb l’eix perpendicular a aquest, és emprada pels pastissers per a retallar coques i d’altres peces de pastisseria.
corró
Oficis manuals
Estri de pintar, format per un cilindre dur folrat de matèria absorbent (feltre, pell de xai amb pèl, escuma de poliuretà) que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçut convenientment, també serveix de mànec.
Permet d’obtenir una distribució regular i una ràpida execució del treball
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…