Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
martellejat
Oficis manuals
Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell.
batre la llana
Oficis manuals
Aflonjar la llana a cops de bastó en refer un matalàs, etc.
repujar
Oficis manuals
Fer sortir, a cops de martell, un dibuix en relleu (en una placa metàl·lica, en un cuir, etc.).
batifuller | batifullera
Oficis manuals
El qui fa panys d’or, d’argent o d’altres metalls batent-los a cops de martell.
A València, el 1306 ja hi havia la confraria de batifullers i brunyidors A Barcelona, aquest ofici era conegut l’any 1395 Al darrer quart del s XVI hi havia una confraria constituïda indistintament per batifullers, oripellers i guadamassilers, sota la invocació de sant Miquel Arcàngel
oller | ollera
Oficis manuals
Persona que fa o ven olles i d’altres atuells de terrissa (terrissaire).
A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…
batre
Oficis manuals
Treballar a cops de martell un metall (or, coure, etc) fins a reduir-lo al gruix d’una xapa o làmina més o menys prima.
llossar
Oficis manuals
Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el llos (d’una eina), quan és gastat, per renovar-lo i deixar-lo a punt novament.
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer, semblant a un martell amb mànec llarg, amb el ferro en forma de tascó, que serveix per a tallar barres de ferro aplicant-hi el tall i donant cops de mall a la cabota oposada al tall.
tallant
Oficis manuals
Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos, com la mitjalluna o l’eina emprada pels carnissers per a tallar carn i ossos.
clau
Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada per estampació…