Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
tallador
Oficis manuals
Post que hom posa damunt la pila de brisa en la premsa de vi o damunt la pila de cofins en la premsa d’oli i que hi exerceix directament la pressió al damunt.
cadell
Oficis manuals
Petita barra que, en els molins de vent, assegurava la caiguda contínua del gra pel seu copejament sobre el canalet o la tremuja.
Era dotat d’un moviment de trepidació motivat per l’acció de la mola damunt un dels seus extrems
mola
Oficis manuals
Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
L’una rep el nom de mola alta , o corredora o sobirana , i hom la fa rodar damunt l’altra, que és fixa i rep el nom de mola sotana o jussana
pala carregadora
Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
molí d’aigua
Molí d’aigua, a Alsàcia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que funciona per l’acció de l’aigua damunt una roda armada de pales.
llima
Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima de desbastar,…
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…
escaleta
Oficis manuals
Cernedor, encavallada rectangular damunt la qual hom fa anar i venir el sedàs per cerndre la farina.