Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…
escarpreta
Oficis manuals
Escarpra petita, de secció rodona, utilitzada per a fer forats de petites dimensions o fer regates a les parets.
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Oficis manuals
Peça de fusta, que hom transporta en rai, de dimensions determinades i que serveix d’unitat de venda entre els raiers.
oller | ollera
Oficis manuals
Persona que fa o ven olles i d’altres atuells de terrissa (terrissaire).
A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…
casseta
Oficis manuals
Cullera de ferro de dimensions relativament petites usada en caldereria per a fondre metalls de baix punt de fusió i per a abocar metall fos al motlle.
plantilla
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cartó, planxa, etc, retallada de manera que la seva figura i les seves dimensions corresponguin a les de la peça que hom vol obtenir i que, aplicada damunt la primera matèria de la dita peça (pedra, fusta, metall, etc), permet de donar-hi la forma i les dimensions adequades, en tallar-la, picar-la, etc, eventualment després de dibuixar-la.
galga
Tecnologia
Oficis manuals
Planxa d’acer o bloc prismàtic de petites dimensions, d’un gruix determinat, que hom empra per a calibrar o regular la separació entre dues peces, dues barres, dos cilindres, etc.
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…