Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ranura
Tecnologia
Oficis manuals
Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura.
embotir
Oficis manuals
Aplicar una pasta dura a una superfície modelant-hi certs relleus ornamentals.
enformador
Oficis manuals
Eina de tall del torner, fuster i ebenista amb una fulla dura i de bon tremp.
N'hi ha de diverses amplades L’extrem tallant té un biaix toix, i a l’altre cap hi ha un mànec de fusta d’alzina
moló
Disseny i arts gràfiques
Oficis manuals
Maneta de pedra llisa i molt dura, de forma cònica, emprada per a moldre pintures, treballar la tinta litogràfica, etc.
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…
boixet
Oficis manuals
Eina emprada pels dauradors i retaulistes consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada; el material d’aquesta eina és de qualitat dura quan la punta és molt fina, i tova quan la punta és ampla.
En els processos de policromia d’escultura o retaule, en fer l’estofat, hom utilitza el boixet per a ratllar la capa de pintura, eliminar-la i dibuixar motius ornamentals en deixar veure el daurat subjacent
nou
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de banya, de metall o d’una altra matèria dura, en forma d’ungla, que, disposada al mig de l’arbrer de la ballesta i accionable amb la clau, mantenia la corda tesada fins al moment de disparar.
polleguera
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de ferro, pedra, o altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, d’una turbina, etc.
maça
Oficis manuals
Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; és emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.