Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
posicionar
Tecnologia
Oficis manuals
Posar manualment o mecànicament (una peça, una eina, etc), en la posició òptima per a allò que hom vol efectuar o per a la funció que té o ha de tenir la peça, l’eina, etc.
trepant
Oficis manuals
Instrument, tal com la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc, amb què hom imprimeix manualment o mecànicament, per accionament mecànic, elèctric, etc, els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer, de cos cilíndric o prismàtic, de punta cònica, acerada en els de ferro, i cap pla sobre el qual hom percut manualment, amb un martell, o mecànicament, en la punxonadora, per tal de fer forats, marcar els punts on cal foradar, etc.
pastadora

pastadora
Oficis manuals
Màquina que permet de pastar la farina i l’aigua mecànicament, en l’elaboració del pa, i que consisteix en una pastera, fixa o dotada d’un moviment de rotació, proveïda d’uns braços, dotats d’un moviment circular o fixos, respectivament, que en introduir-se dins la massa la treballen.