Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
llima
Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o…
embotir
Oficis manuals
Aplicar una pasta dura a una superfície modelant-hi certs relleus ornamentals.
craspa
Oficis manuals
Capa rugosa que recobreix la superfície d’una peça acabada de fondre.
tas
Oficis manuals
Petita enclusa, de superfície plana, còncava o convexa, utilitzada pels platers i orfebres.
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…
incrustació
Art
Oficis manuals
Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc, encastats en entallaments practicats a la superfície.
Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat
escumadora
Tecnologia
Oficis manuals
Cullera amb què el fonedor treu l’escòria que sura a la superfície d’un metall en fusió.
raspar
Oficis manuals
Treballar (una superfície) amb una raspa o altra eina adequada per tal de rebaixar-la, allisar-la, etc.
arquet
Arquet
© fototeca.cat
Oficis manuals
Instrument emprat des de temps prehistòrics per a foradar fusta, os o pedra, i també, possiblement, per a fer foc.
L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid inicialment un tros de branca d’arbre entre els extrems del qual era tesada una corda L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un moviment rectilini de vaivé…