Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el…
xitxarra
Oficis manuals
Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.
Consisteix essencialment en una tija, proveïda d’una broca, solidària amb una roda dentada que rep el moviment, a través d’un cadell, d’una palanca feta anar manualment que gira en un pla perpendicular a la tija Al cap d’aquesta tija oposat a la broca hi ha un pom que permet, ultra mantenir-la en posició, d’exercir amb la mà lliure la pressió necessària
clau
©
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro que consisteix en una tija cònica punxeguda proveïda de mànec de fusta, de plàstic, etc., emprat per a fer forats a la pell, al cuir, etc.
bigòrnia
Oficis manuals
Enclusa petita, proveïda d’una tija llarga que permet de fixar-la, i amb dues puntes o banyes laterals de forma adequada al treball que hom hi vol efectuar.
espàrrec
Oficis manuals
Tija o pern, generalment metàl·lic, sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.
trepant
Oficis manuals
Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.
tornavís
Tornavís
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Oficis manuals
Eina constituïda per un mànec i una tija acabada, per l’extrem oposat al mànec, d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.
Ultra els tornavisos acabats en una vora afuada, per als cargols de tall recte, n'hi ha de punta punxeguda amb secció de creu, per als cargols de cabota en estrella
clau
Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada per estampació…
barrina
Barrines
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada per a perforar diversos materials, però especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica, generalment d’acer i proveïda d’un mànec transversal, formada per una superfície plana o helicoidal, que permet d’extreure el material arrencat, limitada per arestes vives que tallen el material en fer girar l’eina, i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol, que la guia.
Segments de barrines © Fototecacat