Resultats de la cerca

Anterior al 1990, és una de les installacions d’aquestes modalitats més antigues de Catalunya Consta d’un circuit a l’Escala i un altre a l’Estartit i acull proves del Campionat de Catalunya i de la Copa Catalana, així com competicions estatals i internacionals És també la seu de l’equip Genikart de competició i d’una escola per a joves pilots

Creat per iniciativa de les federacions catalanes dels dos esports de motor, amb la collaboració de la Generalitat de Catalunya, fou inaugurat el 2008 Després d’aconseguir les homologacions per acollir competicions de cotxes i de motos, la Federació Catalana d’Automobilisme deixà de pertànyer als òrgans de govern del circuit Installació polivalent, disposa de diversos tipus de traçats i de superfícies per a la pràctica de les diverses modalitats en circuit tancat

Disposa de dos circuits de competició per a karts, minimotos i motocròs El primer és una pista de 700 m de llarg i 8,5 m d’ample que acull anualment una prova del Campionat de Catalunya i del Campionat d’Espanya de kàrting El segon és un circuit de 2,2 km de recorregut

El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924 Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35000…

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Fou el primer circuit automobilístic i motociclista utilitzat a Catalunya, entre el 1906 i el 1919, amb un recorregut de 27,88 km per les carreteres que unien aquests pobles Acollí la Copa Catalunya 1908, 1909 i les primeres curses organitzades per la Penya Rhin 1916-19

Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut

S’hi feren proves automobilístiques i motociclistes entre els anys 1921 i 1923 S’hi disputaren les tres edicions del Trofeu Armangué 1921-23

Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…