Resultats de la cerca

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei

Es formà al Rugby Club l’Hospitalet i després passà al Rugbi Club Cornellà, però gran part de la carrera esportiva la desenvolupà al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1950 Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola Com a entrenador, feu carrera al Futbol Club Barcelona i se li concedí la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi 1961 També feu d’àrbitre i formà part de la directiva de la federació catalana

S’inicià en el basquetbol amb la Société Patrie i amb el Club Bàsquet Atlètic de Sant Gervasi El 1941 comencà a jugar a rugbi amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins la seva desaparició El 1947 els jugadors sortits del RCD Espanyol fundaren la secció de rugbi del Club Natació Montjuïc, on jugà fins el 1954 i també fou directiu Durant l’etapa en la directiva impulsà la construcció de la piscina del carrer Reina Amàlia i el CN Montjuïc guanyà la Copa Federació 1957, 1963 D’altra banda, el 1954 ingressà al collegi d’àrbitres, del qual més tard fou secretari i president 1955-60 Exercí d…

S’inicià en la pràctica del rugbi a França on, al final de la dècada de 1910, exercí d’àrbitre de primera divisió Durant aquells anys també dirigí partits internacionals a França i a la Gran Bretanya Tornà a Catalunya el 1919 i fou un dels introductors del rugbi a Espanya Promogué la creació de l’equip de rugbi del Club Natació Barcelona i fou el delegat del club per al rugbi Participà, l’any 1922, en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol Rugbi, que presidí en dues etapes 1923-24, 1932-33, i de la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual fou membre de la comissió…

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE…

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit…

L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat

Fou un destacat jugador de la Unió Esportiva Santboiana Guanyà el Campionat d’Espanya la temporada 1947-48

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la medalla de plata…