Resultats de la cerca

Es formà a l’Atlètic Terrassa, amb el primer equip del qual aconseguí nou Campionats de Catalunya 1980, 1982, 1985-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Lligues consecutives 1983-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en què guanyà la medalla de plata, Los Angeles 1984 i Seül 1988

S’inicià al Club Egara, on disputà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí deu Campionats de Catalunya 1961, 1963-71, set Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i dues Lligues espanyoles consecutives 1971, 1972 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, els de Tòquio 1964, on aconseguí el quart lloc, i els de Mèxic 1968

Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004

Fundat el 1935 amb el nom de Club Deportiu Armonia Egara, s’integrà com a secció del club Armonia Futbol Club Tenia per objectiu impulsar l’hoquei sobre herba, esport que ja es practicava en aquella època a Terrassa El 1961 es traslladà a les installacions del Pla del Bon Aire, moment en el qual s’expandí creant altres seccions Durant els anys seixanta imposà la seva superioritat al Campionat de Catalunya, fet que el consolidà com un dels millors clubs del moment, i guanyà dues Copes d’Europa consecutives 1969, 1970 Posteriorment aconseguí dos subcampionats d’Europa 1993, 1999 i cinc terceres…