Resultats de la cerca
Es mostren 1836 resultats
pantà del Prat
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del municipi de Torreblanca (Plana Alta), situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on continua per l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
es Salobrar
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls i antic golf del municipi de Campos (Mallorca), al S de la vila, vora els banys de Sant Joan.
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
salina de Coipasa
Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
vomitori
Teatre
En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes (en llatí vomitoria) obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.
teatrologia
Teatre
Disciplina crítica encarregada d’examinar el fet teatral en la seva globalitat i d’estudiar l’espectacle en totes les seves formes i aspectes.
Una disciplina que, a més a més, reivindica la seva autonomia metodològica i analítica
teatre document
Teatre
Terme sorgit a Alemanya per a definir el teatre d’informació i denúncia dels anys seixanta, que segueix el model del teatre polític i d’agitació dels anys vint (Erwin Piscator).
Tracta temes historicopolítics amb una finalitat crítica i utilitza materials documentals com fotografies, pellícules, articles de premsa, estadístiques, etc En principi no inclou la ficció
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”
moralitat
Teatre
Gènere teatral que s’estengué per Europa durant el segle XV caracteritzat per l’aparició de personatges al·legòrics i per la finalitat edificant.
Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI