Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
cortals de la Peguera
Cortal
Cortals del terme de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant occidental del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera
, al peu del bosc de la Peguera
.
Entremesaigües
Cortal
Grup de cortals de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.
vomitori
Teatre
En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes (en llatí vomitoria) obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…
tauleta cuneïforme
Escriptura i paleografia
Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme
.
Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat
ploma
Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
teatrologia
Teatre
Disciplina crítica encarregada d’examinar el fet teatral en la seva globalitat i d’estudiar l’espectacle en totes les seves formes i aspectes.
Una disciplina que, a més a més, reivindica la seva autonomia metodològica i analítica
teatre document
Teatre
Terme sorgit a Alemanya per a definir el teatre d’informació i denúncia dels anys seixanta, que segueix el model del teatre polític i d’agitació dels anys vint (Erwin Piscator).
Tracta temes historicopolítics amb una finalitat crítica i utilitza materials documentals com fotografies, pellícules, articles de premsa, estadístiques, etc En principi no inclou la ficció
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”