Resultats de la cerca

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic

Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

El mot púlsar és la forma catalanitzada de l’acrònim del terme anglès pulsating radio source ‘radiofont polsant’ Els primers púlsars foren descoberts, per atzar, per AHewish i Jocelyn Bell Burnell l’any 1968 i actualment hom en coneix uns 350 S'accepta actualment que els púlsars són estels de neutrons que giren molt ràpidament Un estel de neutrons és un astre constituït quasi exclusivament per neutrons, els quals, sotmesos a pressions i densitats extremament elevades, constitueixen el que hom anomena un gas degenerat Hom accepta també que, en general, els estels de…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…

A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…