Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
crepè
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
La principal aplicació és la confecció de tovalloles
reps
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gairebé sempre en el sentit de la trama.
És fabricat amb una gran densitat de fils prims d’ordit i amb una trama gruixuda amb poca densitat Els lligats emprats són l’acanalat o reps, el telató i d’altres, derivats del tafetà La seva principal aplicació és en tapisseria
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
cotó hidròfil
Indústria tèxtil
Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies.
La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
Karel Čapek
Literatura
Teatre
Escriptor txec.
Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les…
Eugene Gladstone O’Neill
Teatre
Dramaturg nord-americà.
La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu…
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…
devoratge
Indústria tèxtil
Mètode d’estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l’aplicació d’una pasta química que, quan s’escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…