Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
tragicomèdia
Teatre
Obra dramàtica que participa alhora dels caràcters de la tragèdia i de la comèdia.
Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic
Castell de Palol d’Onyar (Quart d’Onyar)
Art romànic
Sabem documentalment que l’any 1350 el castell de Palol d’Onyar, juntament amb diversos drets, fou donat per Dalmau de Palol a la seva filla Sibilla Si, tanmateix, hom accepta que l’església de Sant Sadurní era l’antiga capella del castell, aleshores hem de pensar que aquesta fortificació ja devia existir a la segona meitat del segle XIII
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Claus Peymann
Teatre
Director escènic alemany.
El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…
Santa Maria del Bonviatge (Sant Joan Despí)
Art romànic
El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es conserva el…
Santa Margarida de Belarta (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Mur est d’aquesta petita església, totalment enrunada, situada en una collada de la serra del Cis ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella de Santa Margarida es troben a 1 604 m d’altitud, en una collada, just a la divisòria de vessants de la serra del Cis Aquest indret és el que tradicionalment s’accepta com a emplaçament del poble medieval de Belarta Mapa 32-10 213 Situació 31TCG077951 Des del poble de Bonansa surt una pista que mena a Betesa A mig camí, tot just al capdamunt del barranc d’Ovís, s’aixeca la petita capella de Belarta Església És de planta trapezoidal amb la porta d’…
Castell d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet, afegint-hi la vall…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…
Castell de Seròs
Art romànic
La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros
” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc de Seròs…
Sant Julià de Viladebages (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del nord-oest L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius, formant part del poble de Brics, hi ha la pagesia de Viladebages Prop seu, al bell mig d’una zona de camps conreats, a ponent de la riera de Solsona, s’alça l’antiga capella de Sant Julià Mapa 330M781 Situació 31TCG765464 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 3 on, a mà esquerra, hi ha una pista, senyalitzada, a Viladebages A uns 4 km, poc abans d’arribar al mas Pla de Godall, hi ha un trencall, a mà dreta, també senyalitzat, a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina