Castell de Montmaneu

Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona (a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim). En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar.

Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per 800 morabatins d’or. En aquest segle consten com a castlans els Montmaneu. Arnau de Montmaneu el 1278, per raó d’aquesta castlania, serví al rei en l’assalt de Ponts. Precisament, a la darreria del segle, Berenguer de Montmaneu, miles castlanus dicti loci de Muntmaneu, interpreta que li corresponen una sèrie de drets econòmics per raó de la castlania que la població no accepta, ja que considera que el que ara se’ls demana és inclòs dins del cens que paguen al senyor del lloc, el rei. Davant de la negativa, el castlà recorre a l’extorsió i la violència sobre la pagesia, i per això el monarca, advertit pel batlle i altres habitants del lloc, el 1301 fa intervenir el veguer de Cervera contra el castlà i contra Berenguer de Castellolí, que l’ajuda. Tot i que el 1304 Berenguer de Montmaneu feu homenatge al rei Jaume II, els Montmaneu continuaren tenint problemes arran de la castlania del castell, fins al punt que el 1355 el batlle de Prats i Segarra emparà a Bernat de Montmaneu la castlania, les rendes i tots els feus de què disposava a Montmaneu. De tota manera, tot seguit el rei absolgué el castlà i li permeté continuar en els seus drets. En tot aquest temps, el lloc sempre va romandre dins de la jurisdicció reial, formant un mateix cos amb la Panadella. Des de mitjan segle XV consten els Calders com a castlans de Montmaneu, que hi mantenen els drets fins a la fi del sistema senyorial. El castell fou molt malmès el 1462, després que, en el transcurs de la guerra civil, les forces reialistes se n’apoderessin i comencessin a enderrocar-lo.