Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Teatre
Dramaturg.
Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807 Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà en La derrota de los pedantes 1789 i en La comedia nueva o El café 1792 També fou autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melòlegs, oratoris Ester , 1807 i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà hi estrenà 1807 les obres del…
Ricard Moragas
Dansa i ball
Teatre
Coreògraf, ballarí i escenògraf.
Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…
August Everding
Teatre
Director teatral alemany.
Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya…
Giorgio Strehler
Teatre
Director teatral italià.
Treballà a Suïssa 1943-45 i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs director del…
Jorge Lavelli
Teatre
Director de teatre i òpera argentí.
Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre Poliorama,…
Josef Svoboda
Teatre
Escenògraf txec.
Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el…
Ferdinando Galli
Arquitectura
Pintura
Teatre
Pintor, arquitecte i escenògraf, conegut, com tota la seva família Galli), amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la…
,
Peter Brook
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic anglès.
Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…
,