Resultats de la cerca

Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga

Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682

Debutà a 17 anys en el teatre Després de servir a la Royal Navy durant dos anys, estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts 1952-1954 i posteriorment actuà a l’Old Vic Theater de Bristol  Representà amb gran èxit les obres de Shakespeare Per la seva expressivitat i efectisme, interpretà habitualment en el cinema personatges amb una certa càrrega d’idealització romàntica Debutà en el cinema en The Savage Innocent   1960, de Nicholas Ray, i posteriorment participà en gairebé una vuitantena de títols, entre els quals cal esmentar   Lawrence of Arabia 1961-62, de David Attenborough, actuació que…

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions, que fracassà…

A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…

Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria 1944, d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països

Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951