Resultats de la cerca

De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828 Escriví, a més de novelles, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ‘L’aventura de la meva vida’, 1855, unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien 1863, i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr 1835-72 Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran…

És autor, en llengua francesa, de nombroses peces de teatre — Wodjè, le karamoko , 1940, Kwao Adjuba 1955, La sorcière 1957, etc— d’una gran importància per al desenvolupament del teatre indígena Escriví, també, nombrosos assaigs socioculturals sobre l’Àfrica moderna La mare aux crocodiles Contes et légendes populaires de Côte-d’Ivoire , 1973

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Creà una narrativa de gran sensibilitat psicològica, influïda per la literatura francesa Sobresurt la novella Midás király , 1892 ‘El Rei Midas’ Com a crític teatral es mantingué en el camp purament estètic i defensà el “bon gust” Entre els anys 1917 i 1922 dirigí el Teatre Nacional Hongarès

Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País basc’

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…

Feu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona Excellí com a illustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica En aquesta especialitat treballà per a La Comédie Française i realitzà diverses decoracions per al cinema

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el…

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal