Resultats de la cerca

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…

El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo 1990,…

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El 1983…

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Les seves tragèdies Porcie 1568, Hippolyte 1573, Cornélie 1574, Marc Antoine 1578, La Troade 1579, Antigone 1580 i Sédécie ou Les Juives 1583 es basen en models clàssics Bradamante 1582 obre la tradició de la tragi-comèdia a Europa

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les…