Inicià la carrera militar, però passà al teatre. Actuà al Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, en La Passió... (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València. En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà Lo rector de Vallfogona (1871), La dida (1872) i El ferrer de tall (1874), de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres. Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874). El seu fill Frederic García-Parreño i Alegria (València 1864 — Barcelona 1922) fou també actor.