Resultats de la cerca

El 1955 obtingué el premi Kraft de novella per Rosaura a las diez , considerada per la crítica com la seva obra més encertada El seu conte Ceremonia secreta obtingué el premi Life 1960 i li donà la fama Escriví diverses obres de teatre Los expedientes 1957, El emperador de la China 1959 i El cuarto de la noche 1962 llibres miscellanis Falsificaciones 1966 i Parque de diversiones 1971 i novelles, com ara Los asesinos de los días de fiesta 1972 També practicà el periodisme polític D’entre les seves darreres obres destaquen Salón de lectura 1974, Enciclopedia secreta de una familia argentina…

Excellí sobretot en la producció teatral, de la qual cal destacar Turneu în provincie ‘Volta per províncies’, 1946, Trei generaţti ‘Tres generacions’, 1956, Oameni şi jivine ‘Homes i bèsties’, 1956 i Arborele genealogic ‘Arbre genealògic’, 1957

Filla de l’actriu Carlota de Mena  i germana del també actor i poeta  Carles Delhom , e s casà en segones noces amb Enric Borràs Estrenà, entre altres obres, Mossèn Janot 1898, de Guimerà, Els vells 1903, d’Ignasi Iglésias, i El místic 1903, de Rusiñol

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Convertit en un personatge gairebé mític, dominà amb la seva personalitat quasi tota la seva època Començà a treballar a París, al Boulevard du Crime i al Théâtre des Funambules, i féu una gran creació de Pierrot

Fou deixeble de l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual Formà part de la companyia d’Enric Borràs el 1919 es casà amb Maria Vila El 1925 formaren la cèlebre companyia Vila-Daví, que estrenà moltes obres teatrals catalanes, al Teatre Romea 1925-36 i al Teatre Català de la Comèdia 1936-38 El 1946 reprengué les actuacions en català al Romea Es retirà el 1951 La seva filla, Maria Daví i Vila Barcelona 1923, també ha actuat en teatre català

Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador de l’òpera…

Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya 1908, de Guimerà, La presentalla 1908, d’Apelles Mestres, i L’auca del senyor Esteve 1917, de Rusiñol Pare de l’actriu Mercè Daroqui i Ferrer Barcelona 1893

Fou molt de temps el representant autèntic de la comèdia lleugera andalusa El 1848 triomfà a Madrid amb dos drames de Ramón Franquela El 1865 passà a formar part de la companyia del Teatro del Príncipe, on es revelà com a actor tràgic