Resultats de la cerca

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Treballà amb JPrévert en el grup Octobre 1936 La seva tasca com a director s’inicià el 1949 amb Sonate des spectres de Strindberg Posteriorment dirigí diverses obres, sovint d’autors joves, i, sobretot, de SBeckett En attendant Godot , 1953 Fin de partie , 1957 La dernière bande , 1960, etc L’any 1976 li fou concedit el Grand Prix National du Théâtre

Es destacà com a autor de comèdies de gran vivacitat i enginy, com El pañuelo blanco 1870, El baile de la condesa 1872, El anzuelo 1874, etc, i d’algunes peces desbaratades de l’anomenat gènere buf És autor també de poesies Soledades , 1876 i de narracions Cuentos aragoneses , 1901

Treballà, entre d’altres, per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, però fou valorat internacionalment gràcies a les nombroses interpretacions per a Ingmar Bergman Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955, Smulstronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Sasom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1961, Persona 1965, Fanny and Alexander 1982, etc

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració…

Amb el seu drama històric Magnus Barfods Sønner ‘Els fills de Magnus el Descalç’, 1829 introduí el teatre romàntic a Noruega És autor del poema Sønner av Norge ‘Fills de Noruega’, 1820

Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues segones parts entre…

Creà un món mític, basat en les tradicions paganes, proper a l’expressionisme i al surrealisme Rauhnacht 1931, Die Hexe von Passau ‘La bruixa de Passau’, 1935, Der Gigant ‘El gegant’, 1937, Bauernpassion ‘La passió dels camperols’, 1960, etc