Resultats de la cerca

Autor en la línia del teatre de l’absurd Tchin-Tchin , 1959 Comment va le monde, Môssieu , 1964 La nostalgie, camarade , 1974, etc, escriví també algunes novelles L’animal , 1955 Royal garden blues , 1959

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat teatre dels jesuïtes , és autor de nou drames en llatí Ludi theatrales sacri, 1666 i de Cenodoxus 1602, en alemany Escriví també, en llatí, poesia i narració Utopia , 1644

En ple apogeu del maccarthisme realitzà Salt of the earth 1953, un allegat polític en favor del sindicalisme que truncà la seva carrera cinematogràfica fins a la realització de Slaves , el 1969

Se n’han conservat tres drames Uttara-rāmacharita ‘Les últimes aventures de Rāma’, Mahāvīra-charita ‘Vida del gran heroi’ i Mālatī-mādhava , el més reeixit de tots, mena de Romeu i Julieta sànscrit

Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita

L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936, començà el…

Introduí diverses innovacions escèniques a imitació de la tècnica teatral francesa i es destacà per les seves interpretacions de Shakespeare, Congreve, etc

Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht , sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune , de Brecht, i de Volpone , de Ben Jonson El 1958 abandonà el Berliner Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau , d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona , de Shakespeare, Tartuf…