Resultats de la cerca

Des de la seva creació, el 1986, ha produït i exportat arreu de l’Estat espanyol més de noranta espectacles de format i estil variats, entre els quals destaca La extraña pareja 1994, que superà els cinc anys en cartellera Encarregada de la gestió dels teatres Borràs i Condal a Barcelona i el Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, la seva consolidació com a empresa teatral li ha permès fer-se càrrec, des del 1997, del renovat Teatre Principal de Barcelona i, des de l’agost del 1998, del Teatre Romea Els darrers deu anys l’empresa ha diversificat la seva activitat amb la incorporació de…

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Els seus membres treballen des del 1978 en circ i teatre El 1988, amb In concert , assolí prestigi en l’àmbit internacional Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni 1991, Híbrid 1992, Esperanto 1996, premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos , estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc 2004 El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials Malgrat tot, el suport dels collectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del…

De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda…

Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades…

Format a Polònia A més de treballar com a primer actor de la companyia d’Henrik Tomaszewski, tingué una llarga trajectòria professional com a pedagog L’any 1973 arribà a Barcelona i s’incorporà a l’equip de professors de l’Institut del Teatre, on ensenyà les tècniques del mim i la pantomima, aportà una nova visió del treball de l’actor en incidir en la importància de la formació física i revolucionà el programa d’ensenyament en incloure classes d’esgrima, acrobàcia o dansa Dirigí, des de l’Institut del Teatre, l’Escola de Mim i Pantomima Treballà en comptades ocasions fora de l’àmbit…

Ha treballat en nombrosos muntatges teatrals, entre els quals La Mare Coratge i els seus fills 2001 de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas Calígula 2004 d’Albert Camus, amb direcció de Ramon Simó La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s 2006 d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, amb direcció de Joan Ollé 2666 2007 de Roberto Bolaño, amb direcció d’Àlex Rigola Una còpia 2007 de Caryl Churchill, amb direcció Jordi Prat i Coll Après moi, le déluge 2007 de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Carlota Subirós, o Els jugadors 2011 de Pau Miró Entre altres treballs en l’àmbit…

Des de la seva creació ha presentat al públic obres del repertori universal sovint poc conegudes així com textos contemporanis, i amb el temps inclogué en la seva programació altres disciplines com la dansa o el cinema Aviat esdevingué un dels focus de renovament de l’escena francesa i un dels festivals teatrals de referència en l’àmbit europeu, que cada estiu aplega creadors i espectadors d’arreu del món Pels seus escenaris, que amb el temps han augmentat en nombre al voltant del gran escenari de la Cour d’Honneur del palau dels Papes, han desfilat bona part dels artistes…

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…

Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…