Resultats de la cerca

Filla de l’actor Agustí Monner El 1870 es casà amb l’actor Enric Antiga Assolí èxits amb la companyia Tutau-Mena, en 1879-90 Passà al Teatre Romea, on féu teatre català 1890-1903 Participà en l’estrena de La festa del blat 1896 i Mossèn Janot 1898, de Guimerà, El pati blau 1902, de Rusiñol, i Els vells 1903, d’IIglésias Es retirà el 1903

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…

Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet  Al vostre gust 1983, de W Shakespeare  Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats  La senyoreta…

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

De grans dots dramàtics, obtingué un Oscar el 1939 per Gone with the Wind i un altre el 1951 per A Streetcar Named Desire Altres films seus són That Hamilton Woman 1941, Anna Karenina 1948, The Deep Blue Sea 1955 i Ship of Fools 1965

Actuà en la companyia de la reina Anna abans del 1610 La millor part de la seva obra, A Fair Quarrel 1617 i The Changelling 1521, fou escrita en collaboració amb TMiddleton Com únic autor destaquen A New Wonder 1632, All’s Lost by Lust 1633, A Shoemacker a Gentleman 1638, etc

Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949

Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor

D’origen treballador, en les seves obres es rebella contra el vell ordre Durant la Primera Guerra Mundial es refugià a Suïssa, on publicà Der Mensch ist gut ‘L’home és bo’, 1918 El 1933 s’exilià als EUA Escriví Die Räuberbande ‘La banda de lladres’, 1914 i la continuació, Der Ochsenfurter Männerquartett ‘El quartet masculí d’Ochsenfurt’, 1927, Die Ursache ‘La causa’, 1916 i Karl und Anna 1927 En la seva obra, Frank passa de la retòrica i el freudisme a ésser un representant de l’escola expressionista