Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb Hurracà , finalista al premi Ignasi Iglésias 1995 i duta a escena el 2000 per RDuran, que és una tragèdia rural amb un cert to de realisme màgic Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques L’any 2003 estrenà Àrea privada de caça , dirigida per RDuran

Debutà a Caracas amb l’obra Madre frente a la guerra 1940 El 1961 ingressà a la Compañía del Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, on s’imposà com a actor de caràcter amb la seva persuasiva veu Rebé el Premio Nacional de Teatro per El rey se muere 1964 El 1965 esdevingué primer actor de la companyia, on estrenà moltes obres d’autors espanyols Collaborà també en nombroses sèries i produccions teatrals de TVE, com ara a Goya , la seva darrera interpretació

Durant els quatre anys següents continuà com a grup amateur , i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, etc Entre els seus espectacles mes destacats cal citar Nit de reis 1990 de Shakespeare i El jardí dels cirerers 1991 de Čekhov, dirigits per Konrad Zschiedrich L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors amb el Tartuf de Molière, dirigida per KZschiedrich Aquell mateix any participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas Posteriorment ha estrenat muntatges com La noia del trèmol 1993 de Goethe, El bon Molière 1996,…

Llicenciada en dramatúrgia i direcció escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona Ha impartit seminaris de creació d’un espectacle a Bogotà, Colòmbia 2009 i a Caracas, Veneçuela 2008 Docent en diversos centres Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Obrador de la Sala Beckett, Eòlia, ESCAC, ha estat directora artística de la Sala Villarroel 2010-13 Treballà com a ajudant de direcció de Mario Gas a El criat , de R Maugham 2000, i en diversos muntatges d’Àlex Rigola, com ara Un cop baix , de R Dresser 2000, Titus Andrònic , de W Shakespeare 2000 i Suzuki I i…

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a aconseguir…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg…