Resultats de la cerca

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en…

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

La seva obra reflecteix una realitat transformada per una visió poètica o imaginativa Celos del aire 1950, La venda en los ojos 1954, Nunca es tarde 1964, La puerta del Angel 1986 Després de la guerra civil, anà a Hollywood i fou guionista cinematogràfic Al seu retorn, dirigí alguns films i escriví, també, una novella Roque Six 1928 Li foren atorgats, entre altres guardons, el Premio Nacional de Teatro i la Medalla de Oro de las Bellas Artes 1994 El 1982 ingressà a la Real Academia Española

S'inicià els anys vuitanta com a actor de teatre en programes de Televisión Española , però destacà sobretot com a doblador en castellà o català, entre d’altres, de Harrison Ford , Clint Eastwood , Marlon Brando ,  Michael Caine , Anthony Quinn o Ben Kingsley Fou també narrador de documentals Catalunya des de l’aire , 1997-98 Memòria de Catalunya, 2006 i fou també actor en diverses sèries de Televisió de Catalunya molt populars, especialment Plats bruts 1999-2002 i La Riera des del 2010, de la qual fou un dels protagonistes principals junt amb Mercè Sampietro

Fou membre de la Real Academia Española Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808 Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas 1816, per ordre de Ferran VII Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo 1815

Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española…

Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé…

Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio  1952, de L Lucía  La fierecilla domada 1956, d’A Román  La venganza 1957, de JA Bardem  King of Kings 1960, de N Ray  La loba y la paloma 1973 i  Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón ,…