Resultats de la cerca

Un dels millors humoristes de la llengua francesa, i amb una gran força satírica, és autor de nombroses obres la majoria portades al cinema, entre les quals cal esmentar Les Gaîtes de l’escadron 1886, Le train de 8 h 47 i Les femmes d’amis 1888, Un client sérieux 1898 i Boubouroche 1893

Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes CDNA de Grenoble 1976-81 i la Maison de la Culture de Grenoble 1981-86 L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France 1997, de MDeutsch i GLavaudant Ajax-Philoctètes 1998, de Sòfocles La noce chez les petits bourgeois 1998, de BBrecht L’Orestie 1999, d’Èsquil La Mort de Danton 2002, de GBüchner El Pelele 2003, de JCBailly, i La Cerisaie 2004, d’AČekhov, entre altres peces…

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós

Autor de comèdies d’ambient burgès, basades en un diàleg àgil i en situacions inversemblants, com L’Hôtel du Libre-Échange 1894, La dame de chez Maxim's 1899, Occupe-toi d’Amélie 1908, etc, de moltes de les quals ha estat feta la versió cinematogràfica

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919

Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta

Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…