Resultats de la cerca

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a…

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid

Es distingí en papers de característic La bona gent , de Santiago Rusiñol, Don Gonçalo o l’orgull del gec , d’Albert Llanas, etc i també com a director escènic Actuà a l’Amèrica Llatina, però sobretot té interès especial la seva anada a París el 1925, on representà en català Participà en la represa del teatre en català al Romea de Barcelona el 1946 Era germà del també actor Enric Borràs

Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957

Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán…

Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica …

Era fill del també actor Jaume Rivelles i Magallon Castelló de la Plana, Plana Alta 1862 — el Cabanyal, València 1918 Com el seu pare, actuà en teatre castellà Formà part de la companyia de Rosario Pino i en casar-se amb l’actriu María Fernanda Ladrón de Guevara formà companyia pròpia El 1925 féu una tournée per l’Amèrica Llatina Separat de la muller amb la qual tingué una filla també actriu, Empar Rivelles i Ladrón de Guevara, ingressà al Teatro Lara de Madrid com a primer actor i director També féu pellícules, algunes rodades en castellà a Hollywood com La mujer X i Niebla ,…

Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres  Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…