Resultats de la cerca

Es formà a París i treballà en diverses companyies fins que en formà una de pròpia Els seus èxits principals foren La malquerida, Don Juan Tenorio i la versió castellana de Terra baixa

Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre 1990-98, membre fundador de la companyia Kràmpack 1994-97 i director fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra 1995-99 Ha dirigit, entre altres espectacles, Kràmpack 1994, de JSánchez, premi especial de la Crítica Dakota 1996, de JGalceran, premi Butaca a la millor direcció Klowns 1997, de JMontanyès i JMMestres, premi Especial de la Crítica Salvats , d’EBond…

El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

Fou molt de temps el representant autèntic de la comèdia lleugera andalusa El 1848 triomfà a Madrid amb dos drames de Ramón Franquela El 1865 passà a formar part de la companyia del Teatro del Príncipe, on es revelà com a actor tràgic

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el…

L’obra que el consagrà fou En la ardiente oscuridad , d’A Buero Vallejo Entre les seves interpretacions teatrals cal destacar el Max Estrella de Luces de Bohemia , de Valle Inclán, i Calígula de Camus, entre moltes d’altres Treballà sovint al cinema, on destacà a Cinco Lobitos 1945, Balarrasa 1950 i El inocente 1959, i per a la televisió Estigué casat amb l’actriu  Elvira Quintillà

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví