Resultats de la cerca

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974…

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del Teatre 1997…

Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great…

Arran de la mort de Cromwell, li dedicà les Heroic Stanzas 1659 Es casà amb la filla del comte de Berkshire El 1663 publicà la primera peça de teatre, The Wild Gallant , i posteriorment The rival Ladies 1664 i The Indian Emperour 1665, on seguia les directrius de Corneille Cal esmentar també les comèdies The Mock-Astrologer 1668 i Marriage-à-la-Mode 1673 El poema Annus mirabilis or the Year of Wonders 1666 li donà fama i una posició a la cort Sobre les intrigues polítiques del duc de Shaftesbury, en contra del de York, escriví la sàtira Absalon and Architophel 1681 Defensà l’anglicanisme amb…

Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…