Resultats de la cerca

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció,…

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut

Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980 i Vom…