Resultats de la cerca

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit de Sant Joan  …

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Publicà les seves primeres narracions el 1897 i obtingué un gran èxit amb la comèdia Az ördög ‘El diable’, 1907, allegat a favor de l’amor lliure, i amb la novella per a la joventut A Pál utcai fiúk ‘Els nois del carrer Pál’, 1907 Satiritzà la societat aristocràtica hongaresa del seu temps en obres dramàtiques d’un naturalisme decadent, com és ara Liliom 1909, A farkas ‘El llop’, 1912 i A vörös malom ‘El molí roig’, 1923 El 1930 es traslladà a Suïssa, i més tard s’establí als EUA Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema

El 1944 fundà el grup teatral La Culissa, i el 1951 el grup de teatre de cabaret La Panaglia La seva obra evolucionà des d’un neorealisme, present en peces com ara La famiglia Rubar 1941, Chispar Rentsch 1946, al drama històric, com Il pövel cumanda ‘El poble dominat’, 1950 La seva obra cabdal és, això no obstant, La s-chürdum dal sulai ‘L’eclipsi del sol’, 1953, exponent de la lluita contra tota mena d’autoritarisme El 1980 foren publicades les seves obres completes Ouvras dramaticas És també autor de les novelles La jürada ‘La palissada’, 1980 i Il giat cotschen ‘El gat roig…

Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves obres, que reflectien de…