Resultats de la cerca

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc El seu renom…

Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva

A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà, entre d’altres…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona 1951-54 El 1955 s’inicià amb el ballet La Rambla de Joan Tena i Joan Cumellas Féu decorats i figurins per al Théatre de l’Étoile de París 1956, per a la televisió francesa i cubana, per al Carnegie Hall de Nova York 1957, etc, a més de diverses realitzacions a Barcelona Fou director artístic de la companyia de Roberto Iglesias, amb la qual recorregué tot Amèrica 1960-62 cal destacar les seves actuacions als països caribenys amb remarcables coneixements de l’estètica popular, Mèxic i els EUA, on féu llargues estades Treballà després per…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi…

La seva fama arrenca del film A fool there was 1915, on creà el tipus de la vamp Treballà intensament entre el 1914 i el 1920

Contractat a la Keystone, treballà abundantment per a Mack Sennett , Henry “Pathé” Lehrman i Charles Spencer Chaplin , i des del 1916 dirigí alguns dels seus films

Treballà sobretot en espectacles de revista al Moulin-Rouge, al Folies-Bergère, etc i també actuà en teatre i cinema Fleur de pavé , 1910 Les misérables , 1913 Rigolboche , 1936