Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ambient
Cinematografia
Teatre
Medi material, intel·lectual i moral que situa l’acció de l’obra ( ambientació
).
Paolo Ferrari
Teatre
Comediògraf italià.
Escriví Un'anima debole 1848 i Il codicillo dello zio Venanzio 1865 d’ambient popular, Il duello 1868 i Cause ed effetti 1872, d’ambient contemporani, i Goldoni e le sue sedici commedie nuove 1852, de tema historicoliterari
Grigòrios Xenòpulos
Literatura
Teatre
Escriptor i dramaturg grec.
Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves obres, que reflectien de primer l’…
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una…
,
Georges Feydeau
Teatre
Comediògraf francès.
Autor de comèdies d’ambient burgès, basades en un diàleg àgil i en situacions inversemblants, com L’Hôtel du Libre-Échange 1894, La dame de chez Maxim's 1899, Occupe-toi d’Amélie 1908, etc, de moltes de les quals ha estat feta la versió cinematogràfica
Jorge Ferreira de Vasconcelos
Teatre
Comediògraf portuguès.
La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica
Jerzy Żuławski
Literatura
Teatre
Poeta, novel·lista i dramaturg polonès.
Pertanyent al grup neoromàntic de la Jove Polònia Afeccionat al pensament filosòfic, el transmeté a les seves obres Dels seus drames cal destacar Eros i Psyche 1904, i de les novelles, la trilogia de ciència-ficció Na srebrnym globie ‘En el globus d’argent’, 1903, l’acció de la qual es desenvolupa a la Lluna, en un ambient tràgic i passional, entre personatges mig reals i mig imaginaris
Felip Melià i Bernabeu
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939
,
Nausica
Teatre
Obra teatral de Joan Maragall basada en el tema homèric i d’inspiració goethiana, escrita a Caldes d’Estrac durant els estius del 1908 al 1910.
L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor Fou estrenada el 1912 Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important 1936, que fou després la seva tesi doctoral La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat Autònoma de Barcelona