Resultats de la cerca

Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball 1961 en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona El 1976 creà el personatge la Pavlovsky , que…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor

Duc de Rivas Polític actiu, hagué de fugir, per la seva ideologia liberal, a Londres 1823, Itàlia 1825 i Malta, on residí cinc anys i conegué el literat anglès J Hookham, que el posà en contacte amb l’escola romàntica anglesa Amnistiat 1834, es tornà conservador i hagué de fugir novament 1837 a Gibraltar i a Lisboa Fou ambaixador a Nàpols i a París i president del Consell d’Estat 1863 Les primeres obres, tant poètiques com dramàtiques, palesen influències encara neoclàssiques Però els contactes que mantingué durant els seus exilis, sobretot a Malta, el convertiren en romàntic apassionat, i…

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…

Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…

Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa , el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en…

Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de Dios 1956, Los fantoches…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…

Capdavanter de l’avantguardisme teatral al seu país, s’exilià el 1933 i visqué a França i als EUA És autor de Krankheit der Jugend ‘El mal de la joventut’, 1929, Die Verbrecher ‘Els delinqüents’, 1929, Der Kampf mit dem Engel ‘El combat amb l’àngel’, 1958, etc