Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988. Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat. Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja.
Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia (Barcelona), a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a part integrant del projecte de la Ciutat del Teatre, trasllat que tingué lloc el 2001, oficialitzat amb la inauguració de la nova seu, que inclou la Sala Fabià Puigserver, amb capacitat per a gairebé 800 espectadors, i la Sala Espai Lliure, per a uns 200 espectadors. Per la seva banda, al local de Gràcia, les representacions continuaren fins el 2003, que fou tancat. El 2007 s’hi iniciaren obres de restauració, que acabaren el setembre del 2010, amb la reobertura de la sala i el tancament de la programació regular a l’Espai Lliure, que recuperà la seva funció inicial de sala d’assaig.
La companyia s’ha distingit per la qualitat i l’eclecticisme dels muntatges, basats sobretot en textos coneguts dels millors autors universals: William Shakespeare, Christopher Marlowe, Bertolt Brecht, Henrik Johan Ibsen, Georg Büchner, Arthur Schnitzler, Peter Hacks, Anton Čekhov, Molière, Jean Genet, Maksim Gor’kij, Carlo Goldoni, Salvador Espriu, Àngel Guimerà, Johan August Strindberg, etc.
Ha estat dirigida, successivament, per Fabià Puigserver (1975-91), Lluís Pasqual (1991-92, 1998-2000 i 2011-18), Lluís Homar (1992-98), Guillem-Jordi Graells (1998-2000), Josep Montanyès (2000-02), Àlex Rigola (2003-11), Juan Carlos Martel (2019-24) i Juli Manrique (des del 2024). En l’etapa dirigida per Àlex Rigola la companyia Teatre Lliure acollí molts noms nous, entre els quals destaquen Pere Arquillué, Julio Manrique, Joan Carreras o Chantal Aimée. Entre els principals actors figuren Muntsa Alcañiz, Anna Lizaran, Imma Colomer, Fermí Reixach, Domènec Reixach, Carlota Soldevila i Lluís Homar.
Des del Teatre Lliure, d’altra banda, s’ha promogut el suport a iniciatives vinculades a les arts escèniques: el 1985 fou fundada l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, dirigida inicialment per Josep Pons, amb la finalitat de reforçar el vessant musical dels muntatges de la companyia i, alhora, contribuir a difondre la música orquestral de cambra del segle XX. D’altra banda, des del 2003 són residents del Teatre Lliure la companyia de dansa Gelabert Azzopardi i la de Carles Santos.
Els darrers temps el Teatre Lliure ha esdevingut una de les principals plataformes del teatre internacional a la ciutat de Barcelona, i pels seus escenaris han desfilat noms com Thomas Ostermeier, Jan Lauwers, Robert Wilson, Peter Sellars, Jan Fabre, Kristian Lupa, Christoph Marthaler, Romeo Castellucci, Sasha Waltz, Stefan Kaegi, Frank Castorf, Declan Donnellan o Heiner Goebbels. Alhora, ha establert una activitat constant de suport a nous creadors autòctons, amb iniciatives com els Assaigs Oberts (encàrrecs a un creador emergent perquè proposi un espectacle a partir d’una de les obres en cartell) o el cicle Radicals Lliure, posat en funcionament per Àlex Rigola (que durant cinc anys constituí una de les cites teatrals més rellevants de la temporada barcelonina i feu d’aparador dels creadors emergents o consolidats més agosarats en l’ús dels nous llenguatges escènics).