Resultats de la cerca

Escriví Un'anima debole 1848 i Il codicillo dello zio Venanzio 1865 d’ambient popular, Il duello 1868 i Cause ed effetti 1872, d’ambient contemporani, i Goldoni e le sue sedici commedie nuove 1852, de tema historicoliterari

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest

Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Escriví també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d'Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d'altres

El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau,  Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere Martí Peydró 1965…