Resultats de la cerca

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Fa de la tragèdia una elegia dramàtica plena de patetisme Sophonisbe 1596, Les Lacènes, David, Aman i Héctor componen un recull de tragèdies publicades entre el 1601 i el 1605 Fou també autor d’un Traité d’économie politique 1615

Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren

A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica

Debutà al teatre dirigit per André Antoine i, a partir del 1927, s’incorporà al cinema

Les seves tragèdies Porcie 1568, Hippolyte 1573, Cornélie 1574, Marc Antoine 1578, La Troade 1579, Antigone 1580 i Sédécie ou Les Juives 1583 es basen en models clàssics Bradamante 1582 obre la tradició de la tragi-comèdia a Europa

Naturalista, publicà la narració La saignée dins el recull Les soirées de Médan 1880 La seva novella més imporant és Terrains à vendre au bord de la mer 1906 Fou un dels dramaturgs del Théâtre-Libre d’André Antoine Les résignés 1889, La pêche 1890

Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630

Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921