Resultats de la cerca

Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País basc…

Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès

Exiliat a França l'any 1947, dugué a terme una intensa activitat dramàtica al capdavant de l’Asociación Amigos del Teatro Español a Tolosa de Llenguadoc Entre els seus texts, que ell mateix posà en escena, hi ha Memoria de los pozos , que presentà al Festival Internacional de Teatro de Sitges i el 1979 rebé el premi Santiago Rusiñol al millor text teatral De verdugo a verdugo o Antígona entre muros Premio Internacional Teatro Romano de Mérida del 1988 El 1961 rebé el premi Théâtre des NationsEl 2007 publicà Cómico sin tierra

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…

Llicenciat en filosofia i lletres 1953, inicià parallelament als seus estudis una carrera de dramaturg de forta càrrega social, revolucionària i antifranquista Gran part de les seves obres d’aquests anys foren censurades o hagueren de representar-se fora de l’Estat espanyol Influït per B Brecht i per RM del Valle-Inclán, publicà també el Manifiesto del Grupo de Teatro Realista 1960 De la seva producció cal destacar Cargamento de sueños 1949, Escuadra hacia la muerte 1953, La mordaza 1954, En la red 1959, MSV o La sangre y la ceniza 1965, Oficio de tinieblas 1967, Crónicas romanas 1968, El…

Entre les principals obres posades en escena hi ha El avaro 1979, de Molière, La cantante calva 1981, de Ionesco, Esperando a Godot 1982, de Beckett, i Cándido 1983, de Voltaire D’ençà del 1987 el grup s’especialitzà en muntatges de Shakespeare i el 1993 obtingué el Premio Nacional de teatre Amb les obres de W Shakespeare El sueño de una noche de verano 1992, Romeo y Julieta 1995 i Trabajos de amor perdidos 1998, dirigides per H Pimenta, el grup va obtenir un reconeixement general de la crítica i nombrosos premis Darrerament ha presentat Sonámbulo 2003, una dramatúrgia de Juan Mayorga sobre l…