Alfonso Sastre Salvador

(Madrid, 20 de febrer de 1926 — Hondarribia, Guipúscoa, 17 de setembre de 2021)

Autor dramàtic, crític i polític castellà.

Llicenciat en filosofia i lletres (1953), inicià paral·lelament als seus estudis una carrera de dramaturg de forta càrrega social, revolucionària i antifranquista. Gran part de les seves obres d’aquests anys foren censurades o hagueren de representar-se fora de l’Estat espanyol. Influït per B. Brecht i per R.M. del Valle-Inclán, publicà també el Manifiesto del Grupo de Teatro Realista (1960). De la seva producció cal destacar Cargamento de sueños (1949), Escuadra hacia la muerte (1953), La mordaza (1954), En la red (1959), M.S.V. o La sangre y la ceniza (1965), Oficio de tinieblas (1967), Crónicas romanas (1968), El camarada oscuro (1979), Historia de una muñeca abandonada (1986), Jenofa Juncal (1986, Premio Nacional de teatre 1993), ¿Dónde estás Ulalume, dónde estás? (1990), El nuevo cerco de Numancia (2002), Lope de Aguirre que estás en los infiernos (2010) i En el cuarto oscuro. Ocho historias para un cine de terror (2012). És autor dels assaigs Drama y sociedad (1956), Revolución y crítica de la cultura (1970), Crítica de la imaginación (1978), Manifiesto contra el pensamiento débil (2003), entre d’altres. Publicà també narracions i poesia. L’any 2003 fou guardonat amb el premi Max de Honor per la seva contribució a la creació teatral.

Casat el 1956 amb l’activista Genoveva Forest i Tarrat, compartí amb aquesta un gran nombre de vicissituds polítiques, entre les quals l’empresonament en 1974-75 per presumpta col·laboració en un atemptat d’ETA. Fou membre del Partido Comunista d’Espanya, que el 1970 abandonà per considerar-lo massa moderat. Després d’un any i mig de residència a Bordeus, s’establí definitivament al País Basc i des d’aleshores es vinculà estretament a l’esquerra abertzale: fou candidat per Herri Batasuna en les eleccions al Parlament Europeu del 1984 i el 1994, promotor i candidat d’Euskal Herritarrok (EH) el 1998, i encapçalà campanyes en favor dels drets dels presos bascos acusats de pertànyer a ETA i en contra de la il·legalització de Batasuna, i fou candidat per la il·legalitzada Acció Nacionalista Basca (2008) al parlament basc i per Iniciativa Internacionalista (2009) al Parlament Europeu. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari Gara.