Resultats de la cerca

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres

A més de poesies catalanes, publicades a Lo Rat-Penat  i en part aplegades al volum Ensayos poéticos , escriví obres de teatre en castellà — Amor patrio, La judía en Argel  i Guillén Sorolla — i el sainet bilingüe  Escenas del bombardeo  1869

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari

Fou deixeble de l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual Formà part de la companyia d’Enric Borràs el 1919 es casà amb Maria Vila El 1925 formaren la cèlebre companyia Vila-Daví, que estrenà moltes obres teatrals catalanes, al Teatre Romea 1925-36 i al Teatre Català de la Comèdia 1936-38 El 1946 reprengué les actuacions en català al Romea Es retirà el 1951 La seva filla, Maria Daví i Vila Barcelona 1923, també ha actuat en teatre català

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-…