Resultats de la cerca

Autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé, i de les peces teatrals L’incendi d’Hostalric 1866, en collaboració amb Ramon Mora, Dos amors 1867, Los paquetaires 1869, Gent de barri 1877, Com succeeix moltes vegades 1877, Una noia collidora 1877 i La timba 1878 Deixà texts inèdits entre ells les sarsueles Lo matrimoni civil i La guardiola , aquesta darrera en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

És autor d’un gran nombre de comèdies i sarsueles, algunes d’elles fetes en collaboració, molt conegudes al seu temps Genio y figura, El asombro de Damasco, etc

El 1870 inicià la seva collaboració amb el compositor A Sullivan , amb el qual creà òperes satíriques molt populars, com Trial by Jury 1875, Patience 1881 o The Mikado 1885

Escriví comèdies de bulevard amb intenció satírica Le Roi 1908, Primerose 1911, M Bretonneau 1914, etc Una gran part de la seva obra fou escrita en collaboració amb Robert de Flers

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en “L’escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius

Obres seves són The Jealous Wife 1761, adaptació de Tom Jones , de Henry Fielding, i The Clandestine Marriage 1764, en collaboració amb David Garrick Domenico Cimarosa posà música a la seva versió italiana Il matrimonio segreto , 1792

Pertanyia a la menestralia urbana —era corretger— i escriví sainets costumistes Fugint del fang 1876, Els quintos de Patraix 1878, etc Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor 1881, escrit en collaboració amb Francesc de PHuertas

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—