Resultats de la cerca

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves obres…

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i potencien el…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…