Resultats de la cerca

Dugué a terme un teatre polèmic i agressiu, no comercial, basat en l’experimentació, l’expressió corporal i la creació collectiva, amb muntatges com Vietrock 1966, America Hurrah 1968 o Terminal 1970

El seu objectiu fou trobar, mitjançant el teatre, respostes positives als problemes morals i socials de l’època Oposat al sistema comercial de Broadway, es dedicà a obres d’autors joves que parlaven de l’actualitat El grup desenvolupà un mètode propi d’interpretació basat en Stanislavskij i una línia de teatre compromès amb la realitat que influiria en l’escena americana posterior a la seva dissolució el 1941

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda…

Societat creada el 1986 per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle , i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Parallel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura Ha produït, entre d’altres,  Mar i cel 1988 i Cacao 2000, de Dagoll Dagom,  Cómeme el coco, negro 1989, de La Cubana, i  Terrífic 1992 i Tricicle 20 , d’El Tricicle, sempre al…

Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en…

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…

A disset anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell Després ha aconseguit que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó 1990, Snoopy, el musical 1991, Memory 1992, La lluna de València 1992, Tots dos 1993, Germans de sang 1994, Blues en la nit 1995 i West Side Story 1996 S’ha especialitzat en la importació de musicals, sobretot anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’Estat espanyol En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago 1999, de F Ebb Monjitas 2000, de D Goggin Cuando…