Resultats de la cerca

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna installada al convent expropiat de Montsió Les representacions, iniciades el 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana Hom hi establí el que havia d’ésser 1838 el primer conservatori dels Països Catalans el Conservatori del Liceu Malgrat la dissolució del batalló, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim de Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu , finançat per una junta de propietaris, que hagué de retornar el…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…

El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid

Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…