Dirigida per Adrià Gual, el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó. Inicià la publicació d’una col·lecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera. Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt. Amb la Dictadura canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional, l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual hi continuà com a director. Portà llavors una vida marginada, si bé organitzà un congrés internacional, amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. Amb la República prengué el nom d’Institució del Teatre.
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.